Triarà l’assassí

Potser El llorgaret no és una obra mestra. Segurament no és la millor novel·la de Faulkner (tot i que és una gran obra per entrar al seu univers creatiu). De fet, hi ha moments que sembla més un recull de narracions que no una novel·la (però és que potser no és així, la vida?), però sigui com sigui, és una meravella, és un prodigi de llengua i d’imaginació, conté algunes de les descripcions més punyents i afinades que s’hagin escrit mai; aquest món que dèiem que creava,  es pobla d’unes figures impactants; sòrdides i lluminoses; brutals i innocents; inofensives, cruels, transparents, inescrutables. Sí, amb una sola entrada no en tenia prou. Avui, la segona. I per mi, la millor, serà la propera que vindrà. Aviat.

I tindrà gust de préssec.


«−Si un ha de triar entre un home que és un assassí i un altre que pot ser que ho sigui, triarà l’assassí. Perquè així almenys sap amb qui se les té i no abaixa la guàrdia.»

Dogtrot House, Lafayette County, Mississippi (nineteenth century), photograph by Martin Dain  (@ Hines, Thomas S. William Faulkner and the Tangible Past: The Architecture of Yoknapatawpha. Berkeley:  University of California Press,  c1996 1996)

Dogtrot House, Lafayette County, Mississippi (nineteenth century), photograph by Martin Dain (@ Hines, Thomas S. William Faulkner and the Tangible Past: The Architecture of Yoknapatawpha. Berkeley: University of California Press, c1996 1996)

«Les dues noies van sortir de seguida a la porta i es van quedar allà, grandioses, idèntiques, com dues vaques gegantines, mirant-se’l.

−Bon dia, senyoretes —les va saludar— on és el pare?

Elles encara el contemplaven. Semblava que no respiressin, tot i que ell sabia que sí, per força; uns cossos tan ufanosos, amb aquella bona salut d’aparença monstruosa, gairebé opressiva, bé devien necessitar aire, i molt. Li van fer venir al cap la imatge de dues vaques, dues braves, amb les potes enfonsades en l’aire fins als genolls com en un riu o una bassa, acostant-hi els musells per ensumar i que amb una sola inhalació en fessin baixar el nivell de sobte, sense fer fressa, i deixessin al descobert l’abundant i diminuta vida subaèria, presa d’un esglai momentani, al voltant de les seves potes plantades a terra. I llavors van parlar les dues exactament alhora, com un cor assajat:

−A baix al camp.»


«Va anar-se’n a peu fins al cap de comtat més proper a comprar-hi la llicència de matrimoni; el jutge de pau que els la va vendre es va treure el tabac mastegat de la boca i, amb la bola sucosa a la mà, va fer entrar dos passavolants i entre tots els van declarar marit i muller».


«Em pensava que quan mataves un home el problema s’acabava. Però no. Tot just comença.»


«−Estan de pega —va dir—, i quan estàs de pega tant se val què facis.

−I tant —va dir en Ratliff—. He sentit anomenar pega a la mandra tantes vegades, que potser sí que són el mateix.»


«(…) era un home que pels volts dels seixanta-cinc anys es deixaria atrapar per una amant que segurament no en tindria ni disset i s’hi casaria, i ella el maltractaria durant la resta de la seva vida per venjar totes les del seu gènere.»

El llogaret. William Faulkner. Edicions 1984. Barcelona 2014. Trad. Maria Iniesta i Agulló

Si en voleu saber una mica més podeu anar aquí

Si us ha agradat, potser us agradrà…

Eula Varner  

i van pul·lular com vespes al voltant del préssec madur en què s’havien convertit els seus llavis carnosos i humits.

La creació del món 

Yoknapatawpha

Advertisements