Eula Varner

«(…) la nena que ja als nou, als deu i onze anys era massa noia –massa cama, massa pit, massa natja, massa carn de femella mamífera (…)»

i van pul·lular com vespes al voltant del préssec madur en què s’havien convertit els seus llavis carnosos i humits.

Eula (Photo by @jkerikv i @oriolmd)

«Ara que en tenia no ben bé tretze, era més corpulenta que la majoria de dones adultes i els seus pits ja no eren aquells cons petits i durs fermament punxeguts de la pubertat o la primera joventut. Al contrari, el seu aspecte en conjunt feia pensar en la simbologia sorgida dels antics temps dionisíacs: mel al sol i raïms curulls, sagnia retorçada de les vinyes fecundes sota el trepig d’una cabra tremendament voraç. Semblava un ésser que més aviat existís en un buit ple de vida en el qual els seus dies se succeïen els uns als altres com esmorteïts rere una pantalla de vidre insonoritzada on ella parava l’orella, amb un desconcert sorrut, amb una saviesa cansada, heretada de tota la maduresa mamífera, al creixement dels seus òrgans.»


«−L’únic que volem és evitar-li problemes fins que tingui edat per dormir amb un home sense que ni ell ni jo acabem arrestats.»


«(…) ella havia nascut completament armada per enfrontar-se i combatre i a més a més vèncer qualsevol cosa que el futur pogués inventar-se per tal que ella s’ho trobés.»


«Per això no veia necessari que les dones anessin a estudi. Estava convençuda que la combinació correcta dels aliments no es podia aprendre a cap pàgina impresa sinó en el gust de remenar la cullera, i que una dona que hagués d’anar a escola per saber quants diners li quedaven després de restar els que s’havia gastat, mai no arribaria a ser una bona muller.»


«Una cara de nena de vuit anys amb un cos de noia de catorze i unes formes de dona de vint que, tot just creuar el llindar d’aquella aula trista amb mala claror i poca escalfor dedicada a impartir la severa educació primària protestant, hi havia aportat una ràfega humida de corrupció primaveral alcohòlica, una prostració triomfalment pagana davant l’úter primari suprem.»


«Es va quedar per gaudir del privilegi d’esperar-se fins que s’acabava l’última classe i l’aula es buidava d’alumnes i llavors aixecar-se i, amb la seva cara impassible de condemnat, acostar-se al pupitre i posar la mà sobre el seient de fusta encara calent on ella havia estat asseguda o fins i tot agenollar-se i reposar-hi la cara, refregar-s’hi, abraçar la fusta dura i insensible, fins que l’escalfor es perdia. Estava trastocat. Ho sabia.»


«Tota aquella primavera i durant el llarg estiu del seu catorzè any de vida, els jovenets de quinze, setze i disset anys que havien anat a escola amb ella i d’altres que no hi havia anat, van pul·lular com vespes al voltant del préssec madur en què s’havien convertit els seus llavis carnosos i humits.»

El llogaret. William Faulkner. Edicions 1984. Barcelona 2014. Trad. Maria Iniesta i Agulló

Si en voleu saber una mica més podeu anar a  El llogaret

Si us ha agradat, potser us agradrà…

Triarà l’assassí

Dogtrot House, Lafayette County, Mississippi (nineteenth century), photograph by Martin Dain  (@ Hines, Thomas S. William Faulkner and the Tangible Past: The Architecture of Yoknapatawpha. Berkeley:  University of California Press,  c1996 1996)

La creació del món 

Yoknapatawpha

Anuncis