Ens les hem guanyat

IMG_1032

Benvolguts amics,

vaig començar aquest blog ara fa gairebé tres mesos exactes, des d’aleshores hem compartit 10 llibres i 14 o 15 entrades. Us confesso que n’estic més que satisfet….

La veritat és que cada entrada porta molta més feina de la que preveia, perquè no és només haver llegit el llibre i seleccionar-ne els fragments (aquesta és la part fàcil, la que pensava que faria, xulo de mi, amb una mà lligada a l’esquena); sinó també pensar un text que faci una mica de sentit (en això no hi comptava, ja que la idea inicial era fer  només un recull  de citacions més o menys llargues), buscar o fer una fotografia que digui alguna cosa més, (fotografia que, quan no és meva, cal verificar que estigui lliure de drets o sota llicència cc), i cal, finalment, penjar també, el llibre a la Presatgeria: allà els trobareu tots ordenats per ordre invers d’aparició).

Però així com la feina ha excedit la que preveia, també la satisfacció de veure com cada cop les visites han anat augmentant (som en xifres modestes, encara; i no ens enganyem, que això és literatura, i en català). Tant és així que al blog li van naixent petits satèl·lits, com la pàgina de Facebook, o el Pinterest.

Per tot això, me’n vaig satisfet, i amb ganes de tornar.

Mentrestant, per si us les heu perdut, aquestes són algunes de les entrades que més m’agraden, (que no vol dir que siguin les més vistes -la de Tantes dones soles fortes té tant d’èxit que duplica l’anterior, i per tant ja no us la poso aquí perquè segur que l’heu llegit).

L’existència era allò: perquè va ser la primera, i es nota, però és que començar sempre és el més difícil.

Lila. M. Robinson. Trad. d'Esther Tallada. Edicions de 1984, Barcelona 2015 (photo by @Oriolmd)

El que es recorda: perquè en el fons, només som paraules.

Nit a Barcelona (photo by @OriolMd)

Viure com si: no només perquè enguany Salter ens ha deixat, sinó perquè de la precisió de la seva prosa,se’n pot aprendre molt, i així vaig intentar-ho.

Jack Dempsey in ring

Eula Varner: per la sensualitat torbadora de la prosa de Faulkner. I per la fotografia, quen en vam haver de fer trenta abans de quedar mitjanament contents.

i van pul·lular com vespes al voltant del préssec madur en què s’havien convertit els seus llavis carnosos i humits.

I, Jo sóc etrusc, la raça maleïda: per la immensa alegria que sentia quan ho vaig escriure, i que encara dura.

Photo by @OriolMD

Advertisements

3 pensaments sobre “Ens les hem guanyat

  1. Et segueixo desde el primer dia amb interés creixent. Espero que passeu unes bones vacances i que, sobretot, desconecteu dels problemes quotidians. Bon viatge i oblideuvos de tot. Salut.

    Liked by 1 person

Els comentaris estan tancats.