El que en resta

«Perquè així com l’èxit va precedit de la suor, els déus han posat el sofriment davant de l’experiència (…).»

Després de la fugida ve el record, i amb el record ve la saviesa. I el que fa immortal un escriptor és que nosaltres podem abeurar-nos en la seva saviesa només amb l’esforç de la mirada, i fer-la nostra.


«La temptativa de viure fora de la llei és tan instructiva com la primera intriga amorosa o el primer combat; la cosa comuna d’aquests primers contactes està en la derrota, que desvetlla noves forces més vigoroses. Naixem una mica massa feréstecs, i curem la nostra febre efervescent a glops de beuratges amargants

La_Légion_étrangère

La Legió Estrangera (photo by By Lars (Lon) Olsson (Own work)
[CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)],  via Wikimedia Commons)


«Aquest descobriment va ser força empipador, com sempre que ens creiem que ens movem en un terreny particular i tot d’una ens adonem que abans que nosaltres n’hi ha hagut molts que han estat en la mateixa situació.


«La qualitat de subaltern no té res a veure amb les circumstàncies externes de la persona; no és res més que la pèrdua de la força elemental que es manifesta dintre seu, acompanyada d’una necessitat de dependència a qualsevol preu. La persona capitula com una fortalesa que no triga a fer-se accessible a la norma general per diversos indrets, i quan els fonaments són enderrocats ja ha perdut tota la força i el misteri.»


«Jo encara no tenia idea de la diferència que hi ha entre els capritxos de l’arrogant i els de l’oprimit, però vaig descobrir que es guanyen tota mena d’aliats dubtosos a mesura que ens distanciem de l’autoritat.»


«(…) ja que entre els desitjos extravagants que des de sempre m’havien obsessionat, hi havia el de ser algun dia presoner en una masmorra, com més antiga millor, d’on fos factible escapar-se per una galeria subterrània.»


«(…) vaig passar disenteria, i vaig passar uns quants mesos entre hospitals militars i presons. Allà sí que vaig conèixer el cafard i l’avorriment. Llavors encara no sabia que les parets es poden entapissar amb pensaments. Ara per a mi ja no hi ha presons.»


«Aquell lloc, on els carrers tenien alguna cosa de l’escalfor sospitosa d’un vestíbul il·luminat amb llum vermella i les botigues recordaven barraques de fira, em semblava d’allò més adequat per a algú que fugia i de tant en tant es posava la mà a la butxaca dels pantalons per acariciar la culata aspra d’un revòlver de sis trets.»


«Aquí em vaig adonar que la força de l’ordre social no se sent fins que no se n’ha estat fora, i que tenim molta més dependència que no ens pensem de les coses de les quals ordinàriament no fem cas.»


«Aquí n’hi havia molts dels que un cop a la vida el seu nom es esmentat a la crònica diària, en tres línies entre les notícies vàries, quan una ensopegada amb l’amor, amb el deure i amb la lleu els arrabassa per un moment el timó de les mans.»


«El coneixement de les armes és un veritable esperanto en aquest món tan hostil.»


«Tanmateix, és curiós el fet que molts s’entrebanquen amb un bri de palla, mentre un altre no es deixa contrariar per un tronc d’arbre entravessat en el seu camí.»


«Com passa a les novel·les, que de fet generalment comencen quan arriben a la fi, en aquest punt dramàtic també comença un altre regne, un regne tenebrós on impera el desesper, un regne de presons, de runes i d’un lent naufragi. En aquesta fase ja no s’executen els gestos del que lluita, sinó els del que s’està ofegant.»


«Amb això vaig aprendre que fins i tot amb l’èxit immerescut ens guanyem la simpatia dels altres, mentre que en l’adversitat fins i tot provoquem la befa dels que la comparteixen amb nosaltres.»

Jocs Africans. Ernst Jünger. Edicions de la Magrana/Edicions 62, 1988. Col·lecció Venècies núm. 19. Traducció de Marta Pera (234 pàgines)

Si en voleu saber una mica més podeu anar a la Prestatgeria

I si no ho heu fet abans, potser us agradarà llegir Fugir als setze anys.

Anuncis