Carretera enllà. Aldous Huxley. Adesiara Editorial, 2014. Traducció de Rafael Tasis. Edició de Dolors Udina (216 pàgines)
«Hi ha gent que viatja per negocis, n’hi ha que viatja per salut. No són pas els malaltissos ni els homes de negocis, però, els que omplen els grans hotels i les butxaques dels seus propietaris. Són els que viatgen “per plaer”, com diu la frase corrent. Allò que Epicur, que mai no viatjà sinó quan fou exiliat, cercava en el seu propi jardí, els nostres turistes ho cerquen a l’estranger. ¿És que hi troben la felicitat? Aquells que freqüenten els llocs on es congreguen deuen trobar-se que se’ls planteja aquesta pregunta que ja per endavant és negativa. Perquè els turistes, en conjunt, són una tribu d’aspecte lúgubre. He vist cares molt més animades en un enterrament que a la plaça de Sant Marc. Només quan poden ajuntar-se, durant una hora breu i precària, i pretendre que es troben a casa, la majoria dels turistes semblen feliços de debò. Per què deuen anar a l’estranger, doncs, ens preguntem.»
Les citacions de l’entrada De viatges i editors corresponen a les pàgines 66, 22, 22, 21, 21-22, 61, 66, 65, 64, 44, 32, 33, 32-33, 98 i 60.
El subratllat és meu 