El llibre de la meva mare. Albert Cohen. Días contados, 2015. Traducció de Núria Petit (142 pàgines)
Cada home està sol i ningú no fa cas de ningú, i els nostres sofriments són una illa deserta. Això no és raó per no consolar-se, aquest vespre, quan els sorolls del carrer es van apagant, consolar-se, aquest vespre, amb paraules. Oh, el pobre perdut que, davant la taula, es consola amb paraules, davant la taula i el telèfon despenjat, perquè té por de l’exterior, i al vespre, si té el telèfon despenjat, se sent com un rei i protegit contra els dolents de fora, que de seguida ho són, de dolents, dolents per no res.
Les citacions del post Si encara hi sou a temps corresponen a les pàgines 138, 138, 77, 108, 97, 61, 108, 81, 80 i 102.
El subratllat és meu 