Photo by @OriolMd
Tres homes en una barca (per no parlar del gos). Jerome K. Jerome. Blackie Books. Barcelona 2015. Trad. Josep Marco, 2000 (237 pàgines)
Érem quatre: en George, en William Samuel Harris, jo mateix i en Montmorency. Asseguts a la meva habitació, fumàvem i parlàvem de com ens trobàvem de malament (malament, vull dir, des d’un punt de vista mèdic, és clar).
Ens sentíem dèbils, i això ens posava nerviosos, En Harris va dir que de vegades tenia uns marejos tan extraordinaris que amb prou feines sabia què estava fent, i aleshores en George va dir que ell també en tenia, de marejos, i que amb prou feines sabia què estava fent, també. A mi, era el fetge allò que se m’havia espatllat. Sabia que era el fetge, que se m’havia espatllat perquè havia estat llegint la propaganda d’una nova píndola per al fetge on es detallaven diversos símptomes segons els quals una persona pot saber que se li ha espatllat el fetge. Jo els tenia tots.
Les citacions del post Entre el somriure i la rialla són de les pàgines 45, 186, 91, 64, 193, 188, 116, 79, 109, i 8 i 9.
Aquesta edició recupera la traducció que Quaderns Crema va publicar l’any 2000.
El subratllat és meu 