Els meus començaments

Panait Istrati, novel·la, els meus començaments, Mes départs

Els meus començaments. Panait Istrati. Editorial minúscula, 2015. Traducció d’Anna Casassas (128 pàgines)

I
La taverna de Kir Leonida

     Tenia uns dotze o tretze anys quan, a la «cancelleria» de l’escola primària número 3 de Brӑila , el senyor Moissesco, el director, en el moment de donar a la mare el meu certificat de final dels estudis elementals obligatoris, li va preguntar:

     —Què pensa fer, ara, amb aquest nen?

     Deixant anar un gran sospir, la pobra dona va respondre:

     —Ai…, senyor director…, què vol que en faci? Aprendrà algun ofici, o anirà a llogar-se…

     Amb l’esquena repenjada a la finestra, el meu bon director va torurar-se la barbeta grisa entre els dits, va passejar la mirada de la mare a mi i tot seguit, mirant a terra, va dir, com si parlés tot sol:

     —Llàstima… 

De Panait Istrati se n’ha dit que fou un rodamón i un autodidacta, se l’ha titllat de Gorki dels Balcans, sabem que, comunista convençut, va quedar força decebut de la Unió Soviètica que va conèixer l’any 27 (i això que no visqué per viure les purgues estalinistes del 37 —va morir el 1935) i que va ser un gran amic de l’immens Nikos Kazantzakis —si teniu alguna bona llibreria a prop, correu a buscar el Crist de nou crucificat, potser tindreu sort i en tindran algun exemplar [ja seria hora, per cert, que la bona gent d’El Club editor s’animés a reeditar-la; en Joan Sales en va fer una traducció tan bona (tot i no fer-la directament del grec i que estem parlant de l’any 59!!) que encara avui es llegeix molt millor que molts dels originals que ocupen metres de taulell de llibreria, i les poques columnes que cada cop més pocs mitjans dediquen a la literatura escrita, o publicada, en català.]

Recapitulem. Sabem això, d’Istrati, i que Romain Rolland (amic i biògraf de Gandhi i de Tolstoi, i un dels noms més influents de la primera meitat del segle passat) també en va ser un amic i amirador: fascinat per la seva vida errant —francament, no sé si Istrati devia compartir del tot aquesta fascinació— l’encoratjà a escriure, i va prologar-li alguna de les seves obres.

I també en sabem que en català se l’ha pogut llegir ben poc. Ben cert que pels anys 30 se’n va fer una primera traducció  —prodigiosos anys 30… que diferent que seria ara aquest país si no hagués estat pel braç potent que tot ho va aterrar… prou que sabien el que es feien, i prou que ho saben els que avui encara en viuen dels rèdits…— però van haver de passar més de 40 anys fins tornar a retrobar-lo… però és que de la darrera vegada, n’han passat vint-i-cinc, i ara no hi ha excuses que valgui.

I ha hagut de ser gràcies a la valentia d’una petita editorial independent, Minúscula, que després d’haver-se consolidat com un taller de petites joies en castellà, ha decidit, per alegria d’uns quants, d’apostar també pel català, i gràcies també a la determinació de la traductora, Anna Cassasas, que podem conèixer de primera mà els començaments, ben poc usuals, d’aquest escriptor.

Les citacions de l’entrada Nosaltres els mandrosos corresponen a les pàgines 75, 102, 95, 77, 67 i 31

 

3 pensaments sobre “Els meus començaments

  1. Gràcies pel comentari, Josep! ja és ben veritat que sovint (gairebé sempre) els millors llibres no són els que s’enduen els premis més grossos. De fet, fent una mica de broma però amb un punt de veritat, es podria dir que hi ha una mena de llei no escrita que diu que l’interès i la qualitat d’un llibre sol ser inversament proporcional a la mida de l’editorial que el publica…
    Com en tot, hi ha, per sort, excepcions molt notables, però és innegable que si no fos per aquesta constel·lació de petits i mitjans segells, en català ens perdríem moltes coses.

    M'agrada

  2. Gràcies Oriol per descobrir-nos aquestes perles literàries que sovint no participen de grans marketings ni de premis.
    Segurament els mandrosos són els qui no persegueixen els somnis o els qui només els ima-ginen

    Liked by 1 person

  3. Retroenllaç: Nosaltres els mandrosos | El subratllat és meu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s