«(…) i un cop fet el primer disbarat, els altres segueixen com les cireres d’un cove.»
Poble pescador 1902-1912, de Ramon Pichot (1871-1925)
«La Marí viu a l’extrem del poble en una casa tota queixals, geps, teranyines i trencacolls. Quan la Marí entra per la porteta de casa seva amb unes mitges de seda i una ampolla d’olor, deixa anar dues llàgrimes de ràbia, perquè aquell cau només és bo per ratapinyades o per un home que es vulgui penjar.»
«En la meva primera joventut vaig fer lamentables intents —algun d’ells publicats—, però reconec que allò no era necessari ni res sincer; no passava d’un exercici sense cap valor, perquè jo encara no sentia l’olor de novel·la que ara començo a sentir quan em deturo a contemplar les ànimes de les persones que he conegut i l’aire i la pedra de la ciutat que m’ha vist néixer»
«Per la Marí i per moltes xicotes del poble, un capellà és un que se la passa bé i viu amb l’esquena dreta, d’una manera vergonyant i poc d’home, fent comèdia, nedant i guardant la roba.» Continua llegint
Compartir la passió per la literatura i l'art.
"I els qui van a cavall o en tractor no són pas els escriptors, sinó els lectors." Varlam Xalàmov
República, ciutadania activa i política quotidiana
Assaig, creació i crítica literària
Un passeig per la diversitat
El reto de no dejar de aprender de los hijos.
Com puc col·laborar amb vosaltres? Coneixeu-me.
Fragments de llibres que val la pena compartir
Celebrating the best in children's storytelling and illustration
Escrits
un racó dedicat als llibres
Quan el català és minoria
Societat d'Amics de Marcel Proust
Si no et pots explicar a tu mateix amb coherència, emmalalteixes
Blog sobre traducció i llengua. En català i des de Calella. Per Anna Rosich i Soler.
El subratllat és meu 