Galveston (photo by @OriolMD)
Galvestone. Nic Pizzolatto. Salamandra. Barcelona 2014. Trad. Carles Andreu Saburit. 282 pàg.
«Un metge em va fotografiar els pulmons. Eren plens de flocs de neu.
Quan vaig sortir de la consulta, a la sala d’espera tothom semblava alleujat de no ser al meu lloc. Hi ha coses que es veuen a la cara de la gent.
Jo ja m’ensumava que alguna cosa no anava bé perquè uns dies abans havia pujat dos trams d’escala perseguint un paio i m’havia costat respirar, com si tingués un pes de gimàs sobre el pit. Feia un parell de setmanes que bevia molt, però sabia que no només era això. Aquell dolor sobtat em va fer enrabiar tant que, quan vaig enxampar el paio, li vaig trencar la mà. Va escopir un grapat de dents i va dir que es queixaria a l’Stan, que li semblava excessiu.»
Les citacions del post Els altres vénen de les pàgines 79, 99, 230, 103 (dues), 213 i 79
Pels que sigueu cinèfils, o, millor, aficionats a la factoria d’HBO: Pizzolatto és el creador de True detective. Els que l’han vist, no l’han oblidat. Amb Galveston passa el mateix.
El subratllat és meu 
Caram! Gràcies per les teves paraules!! De fet, rellegir sovint és millor q llegir per primer cop, perquè captem nous detalls, matisos o interpretacions q ens havien passat per alt, etc. I, a més, només els bons llibres aguanten una segona (i tercera…) lectura, i jo crec q Galveston és un d’aquests!
M'agradaM'agrada
Ja m’havia llegit el llibre pero li estic fent una relectura per qué m’has fet veure un punt de vista diferent de l’història. Gràcies pel blog i endavant….
M'agradaLiked by 1 person