Vida i destí. Vassili Grossman. Cercle de lectors / Galaxia Gutenberg, 2008. Traducció de Marta Rebón (1094 pàgines)
Actualment hi ha dues edicions de Vida i destí, una en tapa dura , i una de més econòmica, però més de nyigui-nyogui, a La butxaca.
La boira cobria el terra. La llum dels fars dels automòbils reverberava sobre la línia d’alta tensió que vorajava la carretera.
No havia plogut, pero, a l’alba, la rosada de la nit havia amarat el terra i, quan el semàfor va indicar prohibit passar, una vaga taca rogenca va aparèixer sobre l’asfalt mullat. L’alè del camp de concentració es percebia a molts quilòmetres de distància; els cables de la línia elèctrica, les carreteres, les vies fèrries, tot confluïa en la seva direcció, cada vegada amb més densitat. Era un espai ple de línies rectes; un espai de rectangles i paral·lelograms que esquerdava el cel tardorenc, la terra, la boira.
Les citacions de Les cicatrius de l’ànima corresponen a les pàgines 390, 100, 101, 236, 550, 107, 962, 1055, 108, 234, 347, 451, 672, 670, 674 i 54 de l’edició de Galàxia-Gutenberg.
Les citacions de La llar o les fogueres corresponen totes al capitol 16 de la segona part de la novel·la, pàgines 504 a 512 de l’edició de Galàxia-Gutenberg.
El subratllat és meu 