Quinze del quinze

El fantàstic blog amic Tot és una mentida ha fet una crida als seus lectors perquè li diguem quin és el llibre que més recomanaríem de tots els que haguem llegit 2015 (independentment de quan s’hagués publicat) per fer una llista col·lectiva que publicarà el 27 de gener. Tot i que jo ho he descobert ara, ja fa un parell d’anys que ho fa (aquí la de 2013 i aquí la de 2014) i el resultat és d’allò més interessant.

Així que m’hi vaig posar em vaig adonar que no em seria fàcil triar un llibre per davant de tots els altres, i és que enguany he estat de sort i el percentatge d’encerts ha estat molt alt (i el de decepcions estranyament baixíssim), així que, si bé al final li vaig donar un sol títol (dura lex, sed lex), em vaig acabar trobant amb la meva pròpia llista entre les mans.

Primer la volia deixar en deu títols, per allò del top ten, però tampoc no m’era prou, així, que, per tancar-ho d’una vegada, me’n van sortir quinze del quinze, i ja que estava feta, com que això va de compartir bones lectures, aquí us la deixo (atenció que no està ordenada jeràrquicament, els números són per… bé, ja ho veureu més avall…).

Avui que fem mig any

En aquests quaderns manuscrits hi ha algunes de les primeres entrades -i d’altres que encara han de venir. (Sisplau, grafòlegs i cal·lígrafs, absteniu-vos de dir res).

Avui aquest blog fa mig any, i el que va començar com una manera de compartir algunes lectures, sense altre ordre ni cap més criteri que el gust personal i les ganes, ha anat guanyat lectors i densitat —i jo he guanyat algunes canes.

S’han superat les 3.500 visites, cosa que vol dir gairebé 600 per mes, i havent-hi hagut l’agost pel mig —que no sé si a vosaltres també us passa, però és quan més temps tinc i menys llegeixo—, em sembla una xifra que no m’hauria imaginat mai —i és que sóc un home amb pocs amics, jo (però boníssims, tot s’ha de dir).

He creat una pàgina de Facebook, que permet compartir moltes més coses més enllà de les novetats del blog, com les fotos que s’han descartat, informacions d’aquest món nostre que són els llibres, o fragments massa curts, massa aïllats o que no podia esperar a acabar el llibre per compartir-los. I, el que és més important s’ha anat creant una petita comunitat al voltant de les paraules.

Sis mesos, i més de vint entrades, alguna de les quals, amb un èxit que m’ha sorprès molt gratament, i alguna altra, admetem-ho, completament fallida.

I si bé no he mantingut la regularitat que recomanen els que en saben, arribo aquí  amb més ganes que el dia que ho vaig començar, —i amb algunes idees per millorar El subratllat i enriquir-lo una mica més: algun dia caldrà començar a parlar de la feina de les (bones) editorials i les (bones) llibreries, no?

De moment, us deixo amb una tria personal de cinc dels posts que més m’agraden:

1. De tan senzill, no vam saber-ne. Perquè a vegades parlar és de les coses més difícils.
2. El gran destructor. O de com un títol mal triat pot fer malbé una de les millors entrades.
3. Entre el somriure i la rialla. D’acord, aquest títol tampoc no té el que se’n diu punch, ho sé, però de veritat, Jerome K. Jerome té fragments que et fan petar de riure! No us el perdeu!!
4. La creació del món. Perquè ningú no hauria d’escriure sense haver llegit Faulkner.
5. Els altres. Perquè, al cap i a la fi, amb la literatura vivim la vida dels altres.

Com a elements clarament a millorar o, en tot cas, qüestionables, potser un excés de novel·la i narrativa en general i, indubtablement, poca diversitat en les llengües d’origen. A banda, esclar, que el que havia de ser només un recull de fragments, massa vegades ha acabat convertint-se en una manera barata d’exhibir algunes fílies i fòbies, i d’exorcitzar alguns dimonis familiars. Ep! Oli en un llum! Us ho recomano!!

Ens les hem guanyat

Benvolguts amics,

vaig començar aquest blog ara fa gairebé tres mesos exactes, des d’aleshores hem compartit 10 llibres i 14 o 15 entrades. Us confesso que n’estic més que satisfet….

La veritat és que cada entrada porta molta més feina de la que preveia, perquè no és només haver llegit el llibre i seleccionar-ne els fragments (aquesta és la part fàcil, la que pensava que faria, xulo de mi, amb una mà lligada a l’esquena); sinó també pensar un text que faci una mica de sentit (en això no hi comptava, ja que la idea inicial era fer  només un recull  de citacions més o menys llargues), buscar o fer una fotografia que digui alguna cosa més, (fotografia que, quan no és meva, cal verificar que estigui lliure de drets o sota llicència cc), i cal, finalment, penjar també, el llibre a la Presatgeria: allà els trobareu tots ordenats per ordre invers d’aparició).