«Una baralla així de contundent, revelava no només fins a quin punt ell anava a la caça d’enemics, sinó també fins a quin punt ella era incapaç de deixar córrer una discussió que s’encenia i fregava la còlera. Ni l’un ni l’altre no es feien enrere, tots dos s’aferraven amargament als seus principis. (…)
Es van trobar al vespre, pàl·lids de contricció, tremolant d’amor, com dues persones que s’han salvat d’un terratrèmol i han estat vagant pel món amb nua desolació.»
L’última rosa (photo by @OriolMD)
«Eren com una parella robusta i indestructible, lligada per un vincle que no necessita gaire expressió externa.»
«Va fer mitja volta i va treure el cap, amb la cara tota arrugada i trista, vermella de sol i de llàgrimes. Li brollaven les llàgrimes dels ulls. Era un cúmul de desgràcia, una sòlida acusació.»
«Era una dona jove i massissa que semblava haver-se rendit en tots els fronts menys en el dels cabells: eren rossos i voluminosos. Tot el luxe sumptuós d’una cambrera de nit, d’una ballarina de striptease, coronant una cara i un cos d’allò més ordinaris.»
«Porta’m era el que havia dit. Porta’m a un altre lloc, no Anem a qualsevol altre lloc. És important per ella. El risc, la transferència de poder. Risc absolut i transferència de poder. Anem hauria contingut el risc, però no l’abdicació, que és per a ella —cada vegada que reviu aquest moment— el començament de la fase eròtica. ¿I si ell, al seu torn, hagués abdicat? ¿On vols que et porti? No hauria funcionat. Ell ha de dir exactament el que diu. Ell ha de dir: Sí.»
«Eren un parell de persones sense terreny entremig, sense res entre les formalitats educades i una intimitat aclaparadora. El que hi havia entre ells, tots aquells anys, s’havia mantingut equilibrat pels seus dos matrimonis. Els seus matrimonis eren el contingut real de les seves vides.»
Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni. Alice Munro. Club Editor. Barcelona 2011. Trad. Dolors Udina.
I si voleu tenir les dades de l’obra original, aneu a Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni.
Si us ha agradat, potser us agradà
El subratllat és meu 
Gràcies! Celebro q t’agradin! Aquesta és la idea del blog… Compartir (alguns) fragments que m’han agradat.
I si a algú li vénen ganes de llegir més, bingo!!
M'agradaLiked by 1 person
Quins fragments més bonics!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Jordi!! sí tot el llibre de Munro està farcit d’idees i pensaments com aquest que la feinada és descartar-ne fragments!
M'agradaLiked by 1 person
Fascinant el fragment de “Porta’m”. És una d’aquelles idees, potser savieses, que un cop l’has llegida sempre et retornen.
M'agradaLiked by 1 person